1. BORDELL m.
|| 1. Casa de prostitució; cast. burdel, lupanar. A l’entrant de la ciutat estaven fembres de bordell, Llull Blanq. 71, 4. Homens tinents fembres en qualsevol part… o tinent-les en lo bordell, doc. a. 1391 (Rubió Doc. cult. ii, 323). Volentsen portar forcivolment una fembra publica del bordell, doc. a. 1481 (Boll. Lul. vii, 352).
|| 2. Desorde i confusió de moltes persones que no s’avenen, o conjunt de moltes coses desordenades i difícils d’aclarir (Cast., Mall., Men.); cast. desbarajuste, revoltillo. Es veu molt de bordell en ses costums, Benejam Ciut. iii. Com si de festes antigues | volgués renéxe es bordell, Roq. 10.
Loc.—a) Anar a’s bordell: anar en desorde, de mala manera (Mall.).—b) Enviar al bordell o tirar al bordell: enviar a mal viatge (Cat., Val.). Ves-te’n al bordell: ho diuen per engegar algú que fa nosa (Cat., Men.).
Fon.: buɾðéʎ (pir-or., or., men.); boɾðéʎ (occ., val., mall.).
Intens.: bordellet, bordellot, bordellàs.

En español castizo, CASA DE PUTAS.